Durant l’edat mitjana, moltes persones vivien en el camp, però a poc a poc van començar a créixer les ciutats. Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles per protegir-se dels enemics i tenien portes d’entrada que es tancaven de nit. Els carrers eren estrets, sovint bruts i plens de gent, mercaders i animals.

Al centre de la ciutat solia trobar-se la plaça major, on es feia el mercat, i molt a prop estaven l’ajuntament i l’església. En les ciutats vivien els artesans, els mercaders, els aprenents, i també els metges, notaris, ferrers, forners o sabaters. Cada ofici tenia el seu propi gremi, una mena d’associació que regulava el treball, protegia els seus membres i formava nous professionals.

Els artesans treballaven en tallers que solien estar en la mateixa casa on vivien. Allà fabricaven sabates, vestits, ferramentes o objectes de ceràmica. Els mercaders viatjaven per vendre i comprar productes com espècies, teles o metalls.

Els xiquets i xiquetes d’aquestes famílies començaven molt joves a treballar com a aprenents i ajudaven en el negoci familiar. Amb els anys, si aprenien bé l’ofici, podien arribar a ser mestres i tindre el seu propi taller.

Les ciutats eren llocs molt vius, amb molta activitat i comerç. Encara que també hi havia problemes, com les epidèmies, la brutícia o la pobresa, les ciutats van jugar un paper fonamental en el desenvolupament econòmic i cultural de l’edat mitjana.