🏰 Castells i vida al camp en l’Edat Mitjana
Durant l’Edat Mitjana, la major part de la població vivia al camp, en xicotets llogarets formats per cases senzilles fetes de fusta, fang i palla. Aquestes persones eren majoritàriament pagesos i treballaven la terra per poder alimentar-se i també per pagar impostos als senyors feudals, que controlaven les terres i vivien en castells. Aquest sistema es coneix com feudalisme, una manera d’organitzar la societat molt típica d’aquesta època.
Els castells eren edificis grans i forts, construïts en llocs elevats per a poder vigilar el territori. Tenien muralles gruixudes, torres altes, un pati interior, una capella i sovint un pont llevadís sobre un fossat amb aigua. Servien com a defensa, casa per al senyor i la seua família, i també com a centre de govern. Al voltant del castell solien viure els soldats i servents del senyor.
Els senyors feudals eren persones poderoses que controlaven grans extensions de terra. A canvi de protegir els pagesos amb el seu castell i els seus soldats, exigien una part de la collita i altres obligacions, com treballs gratuïts o serveis. Era una relació desigual, ja que els senyors vivien amb molts privilegis i comoditats, mentre que els pagesos portaven una vida molt dura.
El dia a dia al camp començava molt d’hora. Els pagesos es llevaven abans de l’alba i treballaven durant hores als camps, sembrant, regant, collint o cuidant els animals. Treballaven tant homes com dones, i també els infants col·laboraven amb feines com portar aigua o cuidar les gallines. No tenien gaire temps lliure, però celebraven algunes festes religioses i acudien als mercats quan podien.
Les condicions de vida eren molt difícils. No hi havia metges com ara, i moltes persones morien joves a causa de malalties o accidents. L’alimentació era senzilla: menjaven pa, verdures, llegums i, de vegades, ous o llet. La carn era poc habitual entre els més pobres. Els pagesos gairebé no sabien llegir ni escriure, i molts mai no havien eixit del seu poble.
Encara que la vida al camp era senzilla i limitada, també hi havia moments de comunitat, com les festes, els casaments o les misses. Tots els habitants del poble es coneixien i s’ajudaven. La religió era molt important, i l’església era el centre de la vida social.
Els castells, a més de servir per a la defensa, representaven el poder. Quan hi havia conflictes o atacs, tota la població corria a refugiar-se dins del castell. Allí podien protegir-se gràcies a les muralles, les portes reforçades i els soldats. Alguns castells també tenien presons, magatzems d’aliments i fins i tot escoles per als fills dels nobles.
En resum, l’Edat Mitjana va ser un temps en què la major part de la gent vivia de la terra, treballava molt i tenia pocs recursos. Els castells i el sistema feudal organitzaven la vida, i encara que no era una època fàcil, va deixar una gran empremta en la història que hui encara podem veure en castells, pobles antics i costums tradicionals.
